Notícies
Els hàbits de vida saludables milloren el funcionament cognitiu dels pacients amb trastorn bipolar
Els hàbits de vida saludables i una correcta alimentació milloren l’evolució cognitiva dels pacients amb trastorn bipolar, segons les conclusions d’un projecte de recerca liderat per psiquiatres de l’Hospital Universitari Santa Maria i investigadores de l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida. Concretament, les investigadores han detectat que la interacció de presentar trastorn bipolar i obesitat o sobrepès prediu un pitjor funcionament cognitiu dels pacients a curt i a llarg termini. “Els programes de prevenció i tractament haurien d’intervenir de forma específica sobre estils d’alimentació i hàbits de vida saludables des de les fases inicials del trastorn, com a una manera de prevenir la disfunció cognitiva i també funcional en el trastorn bipolar”, afirma Ester Mora, psiquiatra i investigadora del projecte, que actualment treballa de psiquiatra a l’Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil Sant Joan de Déu Terres de Lleida .
Avui 30 de març se celebra el Dia Mundial del trastorn bipolar, una malaltia mental força desconeguda tot i la seva elevada prevalença –afecta el 2,4% de la població– i l’impacte que suposa en els pacients i el seu entorn. El trastorn bipolar és una malaltia crònica i recurrent que consisteix en un trastorn episòdic de l'estat d’ànim, caracteritzat típicament per l’oscil·lació i la recurrència de fases d’eufòria anomenades (hipo)maníaques i d’altres depressives, que alteren la capacitat per mantenir el funcionament habitual diari. Aquestes fases s’alternen amb períodes d’absència de símptomes que es consideren períodes de remissió.
Tot i que la seva prevalença és menor que la dels trastorns depressius o d’ansietat, el trastorn bipolar provoca un major i més marcat deteriorament funcional en els pacients i una major afectació en la seva qualitat de vida. De fet, el trastorn bipolar constitueix la dotzena causa de discapacitat a nivell mundial en tots els grups d’edat, provocant un important deteriorament de la funcionalitat psicosocial dels pacients que implica un pitjor rendiment laboral i ocupacional, així com una pitjor integració social.
El projecte de recerca sobre el sobrepès i l’obesitat forma part d’un grup de diversos projectes per aprofundir en l’estudi del trastorn bipolar. Els professionals del Santa Maria i de l’IRBLleida se centren en l’estudi de diversos factors que poden afectar el funcionament dels pacients quan es troben en una fase de remissió dels símptomes.
Aquest grup també ha estudiat l’evolució de la cognició en una mostra de pacients i també en el subgrup de pacients excel·lents responedors a liti. “Les conclusions evidencien que la disfunció cognitiva persisteix fins i tot en els períodes d’estabilitat clínica”, explica Maria Mur, psiquiatra i investigadora.
D’altra banda, també s’està estudiant la influència de la reserva cognitiva en aquests pacients. S’entén per reserva cognitiva la capacitat del cervell adult per tolerar millor els efectes d’una determinada patologia amb l’objectiu de minimitzar els seus símptomes. “En el nostre treball es demostra com en el cas del trastorn bipolar la reserva cognitiva actua com a factor protector respecte a l’expressió de la malaltia”, explica Irene Forcada, psiquiatra i investigadora.
Finalment, un altre projecte està centrat en el paper de les neurotrofines (proteïnes protectores de dany neuronal) i de marcadors inflamatoris i d’estrès oxidatiu en les variables clíniques i en la disfunció cognitiva. S’ha detectat que aquests factors neurobiològics modulen la cognició, concretament les funcions executives i la memòria verbal. Aquests resultats permeten comprendre més la naturalesa de la disfunció neurocognitiva en el trastorn bipolar.
Els treballs d’aquest grup de recerca s’han dut a terme gràcies a la col·laboració i participació desinteressada de pacients i de voluntaris sans. Han comptat amb diverses fonts de finançament com els ajuts per a projectes de recerca de La Fundació de la Marató de TV3, de l’Institut de Salut Carlos III (Ministeri de Sanitat), i d’una beca del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) del Departament de Salut. Els projectes han rebut reconeixements i premis diversos a nivell nacional, i s’han publicat en revistes internacionals de l’especialitat.