Notícies

RESERVA COGNITIVA, NEUROPSICOLOGIA I FACTORS NEUROESTRUTURALS IMPLICATS EN LA FUNCIONALITAT DEL TRASTORN BIPOLAR

 L'Aula Magna de la Facultat de Medicina va acollir el passat dia 10 de Setembre la lectura de la tesi de la Dra. Irene Forcada, dirigida pel Professor Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona i professor titular de la Universitat de Barcelona, ​​i la Dra. María Mur, psiquiatre adjunt del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Santa Maria i professora associada de la UdL. El tribunal estava format pel Dr. J.M. Goikolea, psiquiatre adjunt del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona; la Dra. Ana González-Pinto, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Santiago Apòstol de Vitòria i professora titular de la Universitat del País Basc; i la Dra. Iolanda Batalla, psiquiatre adjunt del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Santa Maria i professora associada de la UdL.

Aquesta tesi és el resultat de cinc anys d'investigació que fonamentalment s'ha desenvolupat a l'Hospital Santa Maria de Lleida, dins de l'equip d'investigació de "Fonaments biològics dels Trastorns Mentals" del "Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)".  La recuperació de la funcionalitat psicosocial en el trastorn bipolar és un factor clau en el pronòstic d'aquests pacients i la seva qualitat de vida. Al contrari del que es pensava anys enrere, la recuperació clínica no és sinònim d'una recuperació funcional, tan sols un 40% dels pacients van a recuperar la seva funcionalitat prèvia. Fins al moment actual les investigacions sobre funcionalitat en el trastorn bipolar s'han basat en identificar quines àrees del funcionament dels pacients són les que estan majorment afectades i quins factors tenen un impacte negatiu sobre la funcionalitat. En els últims anys els factors més estudiats han estat els relatius a la clínica ia la neurocognició, que considerats conjuntament explicarien una part important del percentatge de la variància del pronòstic funcional dels pacients amb trastorn bipolar. Però quines variables poden explicar el percentatge restant?

En aquest estudi es planteja investigar quines altres variables es podrien relacionar amb la funcionalitat en el trastorn bipolar. D'aquesta manera, prenent com a model altres malalties que també cursen amb deteriorament cognitiu, com és el cas de les demències, on cada vegada més s'investiga en Reserva Cognitiva com un factor protector per a l'aparició de la clínica i el deteriorament funcional associat a la patologia, es planteja si aquest concepte podria aplicar-se també en el trastorn bipolar. Fins el moment actual, l'estudi de la reserva cognitiva en els trastorns psiquiàtrics i concretament en el trastorn bipolar amb prou feines ha estat estudiat. En aquesta tesi s'inclou el primer article a estudiar la reserva cognitiva de manera explícita en el trastorn bipolar.

Objectiu
L'objectiu de la tesi és examinar quins factors influeixen en la funcionalitat psicosocial dels pacients amb trastorn bipolar. S'estudiaran factors neuroestructurals, neurocognitius i una variable escassament estudiada en el trastorn bipolar: la reserva cognitiva.

Metodologia
La tesi està formada per 4 articles. En els tres primers articles es realitza un estudi transversal d'una mostra de 52 pacients amb trastorn bipolar i 49 controls sans (n ​​= 101) en què s'analitzen les variables de reserva cognitiva en el seu model actiu, neurocognició i funcionalitat.
En el quart article, es realitza un estudi transversal d'una mostra de pacients amb trastorn bipolar, comparat amb els seus familiars de primer grau (n = 91), on s'estudien variables d'estructura cerebral com a variables del model passiu de reserva cognitiva. Per a això es realitza una avaluació clínica, neuropsicològica i una ressonància magnètica cerebral.

Resultats
En el trastorn bipolar la reserva cognitiva es relaciona amb el funcionament psicosocial i cognitiu dels pacients, de manera que a major reserva cognitiva millor funcionament cognitiu i psicosocial. I el mateix passa amb el volum de substància blanca cerebral i el quocient intel·lectual, també marcadors de reserva cognitiva, que s'associen al pronòstic funcional dels pacients, no ocorrent de la mateixa manera en el cas dels familiars de primer grau.

Conclusions
Aquests resultats permeten donar un nou enfocament a les discrepàncies existents en el trastorn bipolar entre les característiques clíniques del trastorn i les seves repercussions a nivell funcional, ja que es poden explicar en part per la reserva cognitiva, tant en el seu model actiu com passiu. Per tant, aquest estudi suggereix que la reserva cognitiva pot ser un punt clau en el pronòstic funcional del trastorn bipolar i que intervencions encaminades a potenciar la reserva cognitiva poden prevenir el futur deteriorament cognitiu i funcional en aquests pacients.

A la foto veieu a la Dra. Irene Forcada acompanyada dels directors de tesi i dels membres del tribunal.

Informació via Servei de Salut Mental.

Comunicació GSS, 23 de desembre de 205