Notícies

                                                                                                                                                                                                - Nota de premsa- 

100 persones deixen el tabac amb l’ajuda dels SMS de la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital de Santa Maria de Lleida

Es tracta d’una iniciativa posada en marxa el 2012 i que ha mostrat un 10% més d’efectivitat que la teràpia tradicional de suport presencial

A més, s’ha creat un grup de Facebook on els usuaris poden compartir experiència i rebre informació sobre la deshabituació del tabac

La Unitat de Tabaquisme de l’Hospital de Santa Maria (HSM) de Lleida, gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), compta des de fa tres anys amb un programa per deixar de fumar a través del telèfon mòbil, gràcies al qual 100 persones han aconseguit deixar aquest hàbit. L'estudi científic del projecte ha demostrat un 10% més d'efectivitat que la teràpia tradicional de suport presencial, és a dir, el grup que rebia suport per SMS va tenir un índex d'abstinència al cap de l'any superior al que seguia el tractament tradicional (57,1% versus 42,9%).

Amb aquest programa, el pacient rep missatges de mòbil per motivar-lo en el seu procés de deshabituació i, periòdicament, se li pregunta pel seu estat d’ànim. En funció de la resposta que dóna cada pacient, aquest rep un tipus de seguiment personalitzat.

El Dr. Francesc Abella, psicòleg i responsable de la Unitat de Tabaquisme de l’HSM, explica que “amb els SMS aconseguim que el pacient mantingui l’atenció i també detectem situacions de risc, per les quals es concreta una visita presencial”. Per al Dr. Abella, “és important que el pacient no se senti sol en aquest procés de deixar de fumar”. En aquesta mateixa línia, des de la Unitat de Tabaquisme del Santa Maria, recentment han creat un grup de Facebook on més de 80 pacients participen voluntàriament i interactuen, comparteixen experiències, consells i reben informació sobre el tema.

Inicialment, per avaluar l’efectivitat del programa dels SMS, es van crear dos grups, un amb pacients que rebien els missatges i un que no. Un cop avaluats els resultats, actualment els professionals de la Unitat de Tabaquisme proposen participar en el programa dels SMS a tots els pacients que tenen les primeres visites a la Unitat, uns 250 a l’any, i que disposen de telèfon mòbil. A més, es complementa aquesta ajuda amb el grup de Facebook.

Article d'Opinió de Francesc Abella, publicat en diari em premsa ahir, 31 de maig de 2015

SEGONS TOTES les evidències científiques, mèdiques i l’experiència de milions de casos, fumar és la més perjudicial de les conductes que perjudica la salut.

El tabac mata la meitat dels seus consumidors. Cada any moren pel seu consum quasi 6 milions de persones, de les quals 600.000 són no fumadors exposats al fum del tabac aliè. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, si no es prenen mesures urgents, la xifra podria augmentar a més de 8 milions el 2030.

El tabac és una planta ja coneguda pels indis que els espanyols van colonitzar. La trobarem de manera habitual en molts horts amb la finalitat d’atreure i eliminar insectes. La nicotina és un potent verí que té aquesta funció. A l’edat mitjana es va arribar a creure que aquesta substància tenia uns importants efectes terapèutics, principalment per reduir les cefalees. S’atribueix a Jean Nicot aquest costum molt generalitzat entre la reialesa de l’època. El seu consum era més atribuïble a la imitació i la moda que a altre motiu terapèutic.   El 1700, James Bonsack va idear una màquina que empaquetava el tabac en cigarretes,com les coneixem avui en dia. A partir d’aquest moment augmenta la producció i ja sabem que quan un producte és fabricat en grans quantitats s’activa tota una indústria adreçada al benefici dels inversors i fabricants. La publicitat i promoció seran ja estratègies paral·leles. Per mantenir el seu negoci, la indústria tabaquera necessita que diàriament 500 joves (a Espanya) s’iniciïn en el seu consum.

Unes importants estratègies de venda més la capacitat addictiva de la mateixa nicotina ho converteixen en un negoci rodó. La clientela està assegurada. Els beneficis de moltes marques de tabac són superiors als pressupostos de molts governs. Les estratègies de control i de prevenció tenen poc a fer davant el pes, la pressió i la força de la indústria del tabac. Cal afegir un element més en aquesta fórmula: les substàncies químiques afegides al producte per a fer-lo més atractiu a l’olor, al gust, a l’aroma, per evitar la picor, per calmar la tos, per a fer-ho més addictiu, etc.

Què hi fan allà dins més de 4.500 substàncies altament tòxiques i perjudicials per a la salut com el cadmi (se’n fan piles i bateries), toluè (dissolvent industrial), arsènic (verí), poloni 210 (element radioactiu), metanol (carburant), clorur de vinil (material plàstic), naftalina (per matar arnes), àcid cianhídric (utilitzat a les càmeres de gas), etc, etc?

A més, a l’embolcall en què s’adquireix el producte hi diu clarament que el seu ús mata, fa mal o provoca malalties. Ens imaginem que al prestatge del supermercat agafem un pots de cigrons on hi digui que allò provoca diarrees, vòmits o intoxicació bacteriana?  Què diferencia, doncs, aquesta important contradicció? Si realment el tabac mata i perjudica la salut, per què es ven lliurement en establiments visiblement identificats i, fins fa poc, n’ha promocionat esdeveniments esportius i culturals?

És que ens hem begut l’enteniment, o potser ho entenem com una rutina a què estem històricament acostumats?

Potser deu ser que els interessos econòmics prevalen per sobre dels interessos de salut?

Aquesta és també la crisi individual que ha de resoldre la persona que vol deixar de fumar: “vull però no puc”. Realment amb tota la estratègia de màrqueting, de promoció i de seducció que reben el fumador i la fumadora prendre una correcta decisió es fa difícil.

Com és possible que 8,3 cm de producte tinguin aquest poder i aquesta capacitat de decidir per nosaltres? Què dificulta que prendre decisions adreçades a mantenir la salut sigui tan difícil quan es fuma? Decidir, optar i escollir és també un exercici possible.

Trencar contradiccions personals per trencar després les socials és un pas necessari per alliberar-se de qualsevol dependència, malgrat que aquesta sigui tan generalitzada i utilitzada encara en la nostra societat.
 

 1 de juny de 2015