Notícies

La Carme Campoy (Premià de Mar, 1969) és professora del Grau en Fisioteràpia de la Facultat d’Infermeria de la UdL i impulsora de la formació de fisoterapeutes a Gàmbia, dins de l’aixopluc de la Xarxa Vives. Gràcies a aquest projecte, professors i estudiants en pràctiques d’aquí formaran professionals africans. La Carme hi va a ensenyar, però també a aprendre’n.

Com va començar a col·laborar amb Gàmbia?
El 2012 vaig acabar el màster en Cooperació i Desenvolupament de la UdL i el meu treball de fi de grau el vaig anar a fer a Baja Kunda, amb l’ONG Alpicat Solidari, que tractava sobre els diferents sistemes mèdics que coexisteixen allí.

Què és el que va constatar?
Que hi havia una mancança gran de coneixements en fisioteràpia.
En tota Gàmbia, només treballaven dos professionals. Tenint en compte que les malalties prevalents en aquest països, com la tuberculosi, la malària o la sida, deixen sovint seqüeles funcionals i neurològiques, és un greu dèficit. Vaig pensar que algú se’n devia ocupar d’aquesta feina.  D’això tracta la seua tesi doctoral. Que està en curs, sí. Vaig descobrir que es feien servir tècniques tradicionals que en el món desenvolupat s’ensenya a les universitats i que allí es transmet de pares a fills. La tesi, però, parla de la discapacitat.

Està promovent l’ensenyament de la fisioteràpia en aquests països.
Al novembre del 2014, amb la Universitat de Gàmbia, vam iniciar la formació en Fisioteràpia, gràcies a la col·laboració de les Universitats de la Xarxa Vives, que participen en el projecte Fisiàfrica.
 

Aquest projecte és extensible a altres països?
Sí. De fet ja hem començat a Moçambic i aquest agost viatjarem a Mali. És improtant que un projecte nascut a la UdL hagi estat adoptat per la xarxa d’Unversitats dels Països Catalans, per la qual cosa, professors titulats de fisoteràpia estan impartint classes per formar professionals a Àfrica. 

Ara torna a Baja Kunda.
Sí! Entre altres coses, per donar classes. L’objectiu és que aviat Gàmbia compti amb els seus propis fisioterapeutes. Portar-ne d’aquí no és fàcil.

N’ha après de les teràpies tradicionals africanes?
Molt. A aquests països s’ha d’anar a aprendre. La biomèdica desenvolupada està basada en la tecnologia i ells continuen comptant molt amb la natura, i l’espiritualitat. Nosaltres ho hem perdut.

Via diari La Mañana, 30 de març de 2015

Comunicació GSS