Notícies

LA CREACIÓ DEL SISTEMA INTEGRAL DE SALUT PREN FORMA / JOSEP PIFARRÉ I JAUME CAPDEVILA

En temps convulsos qualsevol canvi pot ser un anunci d’una nova tempesta. Aquesta és la raó que atribueix Josep Pifarré, director territorial de Salut a Lleida, Alt Pirineu i Aran, a la por d’una part de la societat a la creació del Sistema Integral de Salut (SIS). Però pel psiquiatra, aquesta por desapareixerà en un període màxim de cinc anys quan els resultats positius d’aquesta fusió comencin a donar els seus fruits. Fusió que es farà efectiva durant el primer trimestre del 2015 i que, segons Jaume Capdevila, gerent territorial de l’ICS i de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), és l’evolució natural d’una aliança estratègica de més de 20 anys entre l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i el Santa Maria.
El pacient és el centre. Aquesta sembla ser la consigna més clara per Pifarré i Capdevila. A partir d’aquest eix vertebrador s’uniran tots els dispositius assistencials gestionats per les entitats proveïdores del sector públic vinculades al Departament de Salut. Així doncs, el SIS tindrà 10 representants en el seu Consell de Govern. Quatre d’ells formaran part de l’Institut Català de la Salut (ICS), quatre més del Servei Català de la Salut (CatSalut), un de l’IRBLleida i un últim de la Universitat de Lleida. Qualsevol nova incorporació o canvi haurà de ser aprovada per la desena
de membres que el formen.

I dins d’aquests canvis no hi té cabuda la paraula privatització, almenys, així ho assegura el gerent territorial de l’ICS. “El SIS tindrà naturalesa 100% pública, personalitat jurídica pròpia i diferenciada, per aquest motiu no entenem per què hi ha alguns sectors que es capfiquen en pensar el contrari”, lamenta Capdevila. Segons el també gerent de GSS, “Lleida i el Pirineu ja ofereixen uns bons serveis sanitaris i ara només es tracta de perpetuarlos en el temps amb un cost sostenible”. El pressupost “mai serà inferior a l’actual” i es mantindrà el total de la plantilla de vora 4.000 treballadors.

Però la fe no és, precisament, el tret més diferenciador de la societat actual. És per aquest motiu que no hi ha altra forma de demostrar que una fórmula funciona deixant que els resultats parlin per si sols. En aquest sentit Pifarré explica que “els pacients veuran que tot estarà més coordinat, que tindrà un seguiment unificat i que a tots els centres assistencials es parlarà el mateix llenguatge”.

La creació de noves especialitats és una altra de les promeses del SIS. “Les unitats especialitzades requereixen d’un nombre mínim de pacients.Actualment no s’arriba a les quotes mínimes en alguns àmbits, però si es fusionen els pacients de tota la demarcació ens trobarem amb un augment de població que permetrà acollir especialitats com la cirurgia pediàtrica sense necessitat de marxar a Barcelona”, assegura Capdevila. L’espai i l’abast professional no serà un problema ja que “es reorganitzaran espais dels hospitals i vindran especialistes de fora”, conclou Capdevila.

Pifarré i Capdevila posen com a exemple d’èxit consorcial els 13 públics que hi ha Catalunya. D’altra banda recorden les inicials pors de la fusió de l’investigació mèdica lleidatana en l’IRBLleida al 2004. “Llavors també hi va haver molts que no ho veien clar i avui en dia no hi ha ningú que no pensi que aquella decisió va ser molt encertada”, comenta Pifarré. Motius, doncs, no hi falten per a dos dels titulars de la salut pública a Lleida per creure en els beneficis del temut SIS.

Comunicació GSS, 27 de novembre de 2014