Notícies

Morir als 58 anys

Néixer i morir són dues realitats ben humanes, però mai acabem d’aprendre que la mort és un fet de cada dia. Ho sabem els metges, potser més aviat que ningú, però quan ens toca de prop ve el desconcert, i morir als 58 anys és una putada de les grosses.

Avui vull compartir amb vosaltres un sentiment de tristor per la mort un company i amic. Suposo que mai és un bon moment per acomiadar-te d’un amic, però en Pere no era gran: tenia 58 anys.

Al Pere, el vaig conèixer fa prop de 35 anys, i si alguna cosa puc dir d’ell és que sempre ha estat coherent. Coherent perquè deia el que pensava i actuava en conseqüència, i perquè sempre es va mantenir fidel als valors d’amistat, solidaritat i família.

Crec que tots els que hem conegut el Dr. Ardiaca, més que recordar el company sabut, estudiós però sense vanes ostentacions ni orgulls, recordarem la persona que creia que a la feina no només s’hi va a treballar, sinó que també, a més a  més, s’hi feien amics, especialment si es necessitava el seu ajut altruista.

Tots els que vam treballar amb ell segur que hem viscut experiències que certifiquen el caràcter desinteressat d’aquest gran home, proper i cordial.

Pere, només vull dir-te que et recordaré una mica cada dia, i espero que, siguis on siguis, tu també ens enviïs una mirada i un record, especialment a la família, que t’estima tant: la mare, Maria, la germana, Rosa Mari, i molt especialment la Charo, la teva esposa, i les teves dues filles, Carol i Gemma, que mantindran viu el teu llegat, el teu exemple, i perquè ells són qui veritablement pateixen el dolor més profund.

El meu pare em va ensenyar que totes les llistes importants són incompletes i que el que cal és agrair aquells que, possiblement per amistat, t’hi han ficat; per això, de veritat, amic, Pere, tu ets a la nostra llista i ens has fet grans. Deixes molts amics i amigues i el teu record entre nosaltres.

Amb aquesta nota, que mai hauria volgut escriure, vull donar testimoni del teu pas per les nostres vides i retre un petit homenatge, que és, per sobre de tot, de respecte i de l’estimació sincera.

Adéu, amic!!

Carta del Dr. Xavier Rodamilans publicada avui, 29 d'abril, a "La Carta del Dia" diari Segre

La foto ens l'ha facilitat el seu amic i companys Dr. Ricard Batlle

 

Comunicació GSS, 29 d'abril de 2014


<< Torna