Notícies

El CAP de Prat de la Riba compleix seixanta anys, coincidint amb el pròxim trasllat de totes les seues consultes d’especialistes a l’hospital Arnau de Vilanova.  L’ambulatori, l’edifici del qual passarà a tindre un nou ús, es va inaugurar el 1953 i és el més antic de la ciutat de Lleida

M. MARTÍNEZ
LLEIDA. El que va ser “l’ambulatori” de Lleida, el CAP de Prat de la Riba, compleix 60 anys de vida i està a punt de tancar una etapa. L’any que ve, totes les seues consultes d’especialistes ja s’hauran traslladat a l’hospital Arnau i Salut dotarà l’edifici d’un nou ús, encara per determinar.  “El canvi serà traumàtic, tant per als treballadors com per als usuaris”, explica Lolita Barbosa, infermera adjunta del CAP, que des del 1974 treballa al el centre.“Vaig entrar-hi quan vaig acabar d’estudiar Infermeria i fins avui.Durant aquests 40 anys han canviat moltes coses, però el centre ha sabut mantindre l’esperit familiar”, assenyala Barbosa.
El CAP de Prat de la Riba (inicialment denominat Miguel Blasco Vilatela, un alferes de l’exèrcit franquista) ha sigut clau en la història sanitària de Lleida.

Va ser inaugurat el 3 de febrer del 1953 i llavors depenia de l’Institut Nacional de Previsió, que posteriorment va passar a
denominar-se Assegurança Obligatòria de Malaltia. L’edifici va ser obra de l’arquitecte aragonès Fernando García Mercadal, que també va dissenyar altres ambulatoris.
En els seus inicis, l’ambulatori comptava amb medicina general, especialistes, raigs X i un laboratori analític, i no va tardar a convertir-se en el centre sanitari de referència. “Venia molta gent, tanta que hi havia cues que sortien del CAP i arribaven fins al carrer”, explica Josep Ramon Casas, el seu actual responsable. En aquell temps ja s’utilitzava el “mètode dels números” per concertar una visita, cosa que a més de les llargues cues generava algunes picabaralles entre els usuaris. En aquella època, l’ambulatori s’escalfava amb una caldera de carbó al soterrani i una persona es dedicava exclusivament durant tot el dia a vigilar que no s’apagués.
A més, durant els seus inicis, tal com explica el llibre Història de l’ambulatori de Lleida, 50 anys del CAP de Prat de la Riba, editat per Salut per celebrar el 50 aniversari, el centre tenia peculiaritats que ara ens semblarien inimaginables, com la proliferació de plagues de xinxes contra les quals el personal havia de lluitar, o una gàbia amb dos periquitos que alegraven el vestíbul. Amb el pas dels anys, els metges de família es van resituar en altres CAP i l’ambulatori va acabar convertit en un centre d’especialitats, servei de
Radiologia i una planta dedicada a la dona. “Ha sigut un CAP emblemàtic, amb un gran equip humà”, resumeix Casas.
Quan totes les consultes d’especialistes s’hagin traslladat a l’Arnau, i l’edifici on ara s’ubica el CAP aculli un altre projecte, es tancarà una de les pàgines més entranyables de la història sanitària de Lleida.

CENTENARS D’ANÈCDOTES
Un matrimoni va demanar un préstec al CAP a l’inspirar-li més confiança que el banc

“Vam trobar l’esquelet d’un mort a la guerra”
Durant els seus seixanta anys d’història, el CAP ha acumulat moltes anècdotes però la més famosa, tal com recorda Josep Ramon Casas, va ser la troballa de les restes d’un esquelet humà a començaments dels anys noranta, que pertanyia a un mort durant la Guerra Civil. A més, personal i usuaris han protagonitzat molts moments divertits, tal com recull el llibre editat per Salut, com el cas d’un matrimoni que va anar a demanar un préstec a la unitat d’admissió i atenció a l’usuari, perquè la infermera que estava al capdavant del servei els inspirava més confiança.

Un altre pacient es va presentar a la consulta del seu metge amb un informe de dotze pàgines que detallava exactament quins eren els seus símptomes.  El llibre explica que també hi havia usuaris “abonats al CAP”, un dels quals anava a l’ambulatori cada dos setmanes.També eren freqüents les confusions amb les terminologies, canviant conjuntivitis per “congenuvitis”, otorinolaringologia per “ornitologia”, otorino per “litorino” o “doctor rino” i radiografies per “garrafies”, entre moltes altres.
 

Segre, 20 d'octubre de 2013