Notícies

Un estudi de la UdL i l’entitat Salut Mental hi veu falta de recursos.   També l’autoestigmatització de malalts i familiars

LLEIDA. Un 2,5% de la població de la regió sanitària de Lleida té alguna patologia relacionada amb un trastorn mental sever, segons va informar ahir LleidaTelevisió. Gestió de Serveis Sanitaris, que concentra les prestacions de cobertura pública en salut mental a la regió sanitària de Lleida, va atendre el 2012 unes onze mil persones, xifra que significa que un 2,5% de la població té algun trastorn.

Un estudi elaborat de forma conjunta entre la Universitat de Lleida i la Federació de Salut Mental Catalunya-Terres de Lleida apunta que per facilitar la seua integració en la societat és necessari crear infraestructures adaptades a les seues necessitats. L’informe, dirigit per Xavier Pelegrí (UdL) i Gemma Fleta (Salut Mental), també indica que alguns malalts són atesos en centres privats i, a més, una part de la població no està diagnosticada malgrat tindre alguna patologia mental.

El treball, que va ser presentat ahir a professionals sanitaris a la facultat de Ciències de l’Educació, també evidencia que encara queda molta feina a fer de cara a la integració social i laboral d’aquests malalts i que una de les causes és la falta d’infraestructures. Per exemple, falten llars tem-porals, residències, atenció domiciliària i de transport, sobretot en l’àmbit rural. Així mateix, remarca que existeixen serveis laborals per a persones amb síndrome de Down, però no per a persones amb trastorns mentals severs.

A més, l’estudi assenyala que aquestes persones i els seus familiars, per por o per impotència, adopten comportaments repressius que els marginen, actitud que es coneix com a autoestigma. D’aquesta manera, constata que al voltant d’aquests malalts es generen estereotips, prejudicis i discriminacions que compliquen i dificulten la normalització de la seua situació. Aquest fet fomenta que les persones no es mostrin obertament i que, en ocasions, fins i tot abandonin el tractament.

El treball també posa de manifest la descoordinació de les diferents polítiques socials dirigides a aquest tipus de malalts, que no es poden compaginar amb prestacions no contributives.

Segre, 21 setembre 2013