Notícies

La unitat del dolor de l’Arnau passa de 3 peticions setmanals a 3 de diàries.  A l’augmentar la “sensació de dolor crònic” dels pacients, associat a l’ansietat i l’estrès, i la necessitat d’assistència

M. MARTÍNEZ
El nombre de peticions per obtindre un informe mèdic que certifiqui una minusvalidesa o que garanteixi una ajuda social s’ha disparat amb la crisi, segons va explicar ahir el doctor Antoni Montero, responsable de la unitat de dolor crònic de l’Arnau. Montero va apuntar que abans que comencés la recessió econòmica, el més normal era tindre 3 peticions per setmana, però amb la crisi se’n reben tres de diàries. “De cada 20 pacients que visitem, 3 ens demanen certificats”, apunta Montero, que atribueix aquest augment a “un increment de la població amb sensació de dolor crònic, associat a l’ansietat i a l’estrès”, i a una necessitat “d’accedir a ajudes socials, com les de dependència”.

Montero afegeix que, paral·lelament, el nombre de primeres visites a la unitat també s’ha disparat i, per tant, també la llista d’espera. “Fa un parell d’anys, teníem una espera d’entre 20 i 30 dies per a una primera vista i ara estem entre els 4 i 5 mesos”, apunta. Segons el facultatiu, aquest fet s’explica “per un augment dels pacients amb dolors crònics, però també per l’augment del control per part de Salut sobre els fàrmacs efectius contra el dolor; pels tancaments de consultes que s’han portat a terme i per la disminució de les plantilles, al substituir-se parcialment les baixes per malaltia o jubilacions”.

En aquest sentit, el responsable de la unitat posa com a exemple que, a l’augmentar les llistes d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques, com la pròtesi de maluc,molts pacients demanen hora a la unitat, ja que els augmenta la sensació de dolor. “Per desgràcia, com que els resulta més difícil accedir a la unitat a causa de la llista d’espera, alguns d’aquests pacients acaben automedicant-se, utilitzant fàrmacs com els antiinflamatoris, amb efectes secundaris molt perjudicials, ja que la majoria de pacients amb dolor crònic són hipertensos.”

Montero, que a més de cap de la unitat del dolor de l’Arnau, és coordinador del grup de dolor musculoesquelètic de la Societat Espanyola del Dolor i membre de la junta de la Societat Catalana del Dolor, assenyala que per solucionar aquests problemes “caldria actuar molt abans sobre el dolor, tant des d’atenció primària com des de la medicina especialitzada, i evitar trasllats i esperes innecessàries”.

El responsable de la clínica del dolor de l’Arnau també aposta per portar a terme “un canvi total en la política” respecte al dolor crònic, que faciliti, entre altres coses, que tots els hospitals tinguin una unitat del dolor.“Sense anar més lluny, a Lleida, l’Arnau és l’únic centre amb una unitat especialitzada”, conclou.

La majoria són dones i un 30% són mestresses de casa.  La majoria de pacients que tenen dolor crònic són dones, un 66%, i d’aquestes, un 30% són mestresses de casa. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals arriba l’estudi Pandhora 2011, del qual Montero és coautor, en què s’avalua el perfil dels pacients que van n primera vista a les unitats de dolor de centres hospitalaris espanyols.
L’estudi mostra que un 20% de la població té dolor crònic i un 12,7% en té des de fa més de 10 anys. El 43% dels pacients tenen sobrepès i més del 27% viuen sols. A més, les persones amb dolor crònic acostumen a tindre hipertensió, dislipèmia (augment del colesterol) i depressió. La localització més freqüent és la columna, amb un 55,3% a la regió lumbar.
Montero destaca que el dolor crònic també té un gran impacte econòmic.

“És la primera causa de visita als CAP. Salut gasta uns 500 milions d’euros a l’any per tractar aquests pacients a Catalunya.”

Segre, 11 de juliol de 2013