Notícies

Atenció a la salut mental al carrer

Un equip d’educadors socials i infermeres del Santa Maria, el Sant Joan de Déu i la Paeria atenen vint sense sostre a l’any amb trastorns mentals greus 

Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Aquesta és la filosofia del Servei d’Intervenció en Salut Mental i Exclusió Social (SISMES), un equip d’educadors socials, infermeres i psiquiatres que treballen amb persones sense llar que no acudeixen a la xarxa d’atenció sanitària i que, a més, pateixen trastorns mentals i/o addiccions. Els professionals provenen de l’hospital Santa Maria, el Sant Joan de Déu i la Paeria i el seu treball l’exerceixen, majoritàriament, al carrer. Segons van explicar a SEGRE, atenen una mitjana d’una vintena de persones anuals i en la seua memòria figura que el passat 2016 van efectuar un total de 252 visites.

“El 2010 vam detectar la necessitat d’anar a buscar aquestes persones que no entren a la xarxa assistencial i el trastorn mental sever de les quals cronifica la situació del sensellar. El nostre objectiu és facilitar, dinamitzar i coordinar l’accés i la vinculació a la xarxa sanitària i social”, va afirmar Eva Benito, educadora social de la Paeria. La primera fase de la intervenció està al carrer, en caixers o en cases abandonades. “És un treball lent, d’observació, d’atansar-se a poc a poc, de crear vincles. En ocasions ho accepten i, en d’altres, ho rebutgen”, va explicar Sergi Gòdia, educador social del Santa Maria. “L’equip de carrer ha d’aconseguir que el pacient accepti iniciar el tractament”, va afegir. Després de crear el vincle, comencen les visites mèdiques.
L’objectiu final és que acudeixin a la xarxa mèdica i als recursos dels serveis socials (alberg, pisos d’inclusió, centre de dia de salut mental o centre de treball).
En la fase final, els usuaris poden accedir a un dels quinze pisos del projecte Housing First de la Paeria i l’hospital Sant Joan de Déu, un programa que facilita un habitatge digne a una persona que ha viscut un període llarg de temps al carrer. Actualment tenen quinze pisos a Lleida i llista d’espera.
Josep Pifarré, director de Salut Mental de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), va explicar que amb el projecte SISMES “hem trencat estereotips, perquè hem treballat tots com un equip únic”. Per potenciar aquesta tasca, la Generalitat ha sextuplicat aquest any el pressupost per a l’atenció a Lleida de persones sense llar amb problemes mentals, al passar dels 26.241 euros del 2016 als 173.339 per al 2017. “Ens obrirem a la participació d’entitats com Arrels, Creu Roja o Càritas”, va avançar Pifarré.
 
publica diari SEGRE, 26 d'abril de 2017
 
Comunicació

<< Torna